Quan juga amb el seu gat,
el meu veí és un pesat.
El meu veí és sorollós,
com el lladruc d'un gos.
El meu veí té una piscina,
que comparteix amb la veïna.
Ell és un mal educat
perquè sempre l'han malcriat.
M'ha embrutat el terrat
i ni s'ha disculpat.
Amb el seu agut violí
m'ha arruïnat el matí.
Odio al meu veí
i vull que marxi d'aquí.
S'ha canviat d'apartament
i ja estic content.
MATEU I ARNAU
Colors molt extravagants
i barreges ben llampants.
Fan de la imaginació,
una professió.
Amb els foscos colors,
reflexes les teves pors.
Ja que en les teves creacions
expresses moltes emocions.
De l'arc de Sant Martí,
tots els colors pots sentir.
Perquè els guardes al teu cor,
al igual que un record.
Tothom quadres pot crear
però s'hi ha d'esforçar.
Ho vols intentar?
ABRIL I JAN
A classe un poema ens han demanat
però sense idees
en blanc m'he quedat,
estic pensant i repensant
a poc a poc m'estic bloquejant.
Ajudaaaaaaa!
No se rimarrrrrrr!
m'he de calmar
i sense nervis he de treballar.
Ja està! ho estic aconseguint!
fer rimes gràcies amb el meu instint,
però m'estic adormint
amb les rimes que estic afegint.
CARMEN I XAVIER
Quan me'n vaig a dormir
a la meva habitació,
el meu cervell pot patir
excés d'imaginació.
Durant la nit
els records venen al llit,
però si recordo un mal moment
la meva son va desapareixent.
Alguns somnis poden ser surrealistes
i veuràs ovnis
amb coses mai vistes.
BIEL I SERGI
Había una vez, hace mucho tiempo, el 6/6/2006, a medianoche en un metro, había un hombre.
Ese, estaba bajando del
metro, cuando de repente…. ¡Escucho unos ruidos! Vio una cosa que se movía. Era
una niña, ella
estaba llorando. El hombre se acercó a ella, ella se giró y… ¡¡¡no tenía
cara!!!
El hombre salió corriendo
hasta llegar al centro del bosque. Muerto de miedo, vio un tablero al lado de
un arbusto. Se acercó y dicho tablero tenía una fecha: 6/6/2008. El hombre,
después de ver la data, levantó l cabeza y se encontró a la niña delante. Ella le
dijo: ”Te vas a enterar, dentro de dos años, vas a saber lo que es sufrir”. El
hombre se fue corriendo a su casa.
DOS AÑOS DESPUÉS…
Día 5/6/2008: El hombre
estaba descansando cuando tocaron las 12. “¡Ding, dong!” “Abrió los ojos y vio
a la niña con el
mismo tablero de hacía tan solo dos años. Ella le dijo. “Ha llegado el
momento”. La niña
poseó al hombre, le quitó el alma,
y le ahorcó.
Al día siguiente, se
encontraron al hombre, lleno de sangre, con el mismo tablero que se había encontrado en la mano,
y en el mismo sitio donde se encontró a la niña llorando.
FIN
Texto
escrito por The no name
Dani
Nare
Ester
Buñales
Clara
Simó
Ishmeet
Singh
