ADÉU,
JOANA
Avui, la
poeta i bibliotecària, Joana Raspall ha mort als 100 anys. Tots els
lectors, grans i petits, la podrem recordar gràcies als fantàstics
versos que ens ha deixat.
Des de
l'Escola Sant Miquel, ens sumem a la crida que ha fet la seva
família animant a totes les escoles de Catalunya a recordar-la
compartint alguns dels seus poemes.
NÚVOLS
Núvol
negre, núvol blanc,
les
cabòries se me’n van.
amb
vosaltres, cel enllà.
Si
em tornessin a venir,
desfeu-les
en llagrimetes
i
ruixeu tot el camí.
Joana Raspall
VOSALTRES
CONEIXEU MÉS POEMES DE JOANA RASPALL???
Jo conec molts poemes de la Joana Raspall ,pero hem sap greu que s'agi mort .Bon treball!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaMolt bé, Judit! sí, és una llàstima. Ja recordarem algun poema seu a classe.
EliminaGràcies per contestar!!
Sempre causa tristesa la mort d'algú tan significatiu com la Joana Raspall. Per això la podem recordar tot llegint i rellegint els seus poemes.
ResponEliminaDescansi en pau.
Em fa molta pena pero per sort tinc molts poemes d'ella.
ResponEliminaAquí us deixo un poema que ens agrada molt. (Chenoa)
ResponEliminaLa pilota
Sóc la pilota
i estic cansada
de ser xutada
a tort i a dret;
i encara gràcies,
i no se’m xuta
amb vamba bruta,
i el camp és net!
L’únic que em toca
i amb simpatia
m’acaricia,
és el porter.
Per menys d’un ral
em desinflaria!
Per ell evito
fer un mal paper.
J oana Raspall
BOMBOLLES
ResponEliminaVine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà…
I et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat
Joana Respall
Estimo les lletres
ResponEliminaque formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén…
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!
Aquí us deixem el
ResponEliminapoema de JOANA RASPALL ESPEREM QUE SU AGRADI
'Endavant!'
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
LA PARAULA BONICA
ResponEliminaUna paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
Al cor, cada primavera
hi floreixen les paraules
que amb més amor s’han guardat,
i ella vol ser la primera
de florir, com una rosa,
en un llavi enamorat.
EL CANT DEL GRILL
ResponEliminaNit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric..., ric...
Marxaré sola;
ResponEliminadeixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.
GENER
ResponEliminaEn la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.
LA NEU
ResponEliminaPendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.
Quan vingui l'estiu,
que fa calorass, em podrà
refrescar la cara!
El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s'escaparia?
Guauuuu!!
ResponEliminaFelicitats a tots/es els que esteu participant a no oblidar a la gran Joana Raspall!!