ELS MEUS PARES
Quan els nostres pares eren petits, la seva vida era diferent.
Estudiaven diferent i la seva tecnologia no era tan avançada com la
d'ara.
Quan a l'escola no entenien una paraula, no la podien buscar a
l'ordinador
i l'havien de buscar al diccionari i tardaven més estona.
I a l'escola, quan es portaven malament, els castigaven fora de classe,
de
genolls al terra o els pegaven
amb un regle als dits. També els hi feien
estudiar la majoria de coses de
memòria, com tots els reis d'Espanya de la
història.
Després de l'escola, jugaven , però a jocs molt diferents dels que
juguem
ara. Per exemple, abans els
nens i nenes jugaven molt a saltar a corda,
però ara no s'hi juga gaire.
Sempre jugaven a fora al carrer.
Tampoc no hi havia gaires electrodomèstics com: el mòbil tàctil, el
rentavaixella ... Però de
televisió en tenien, encara que amb dos canals: el
de notícies i el de dibuixos. També, la tele es veia amb blanc i negre.
Jo crec que els nens d'avui en dia no sobreviuriem gaire sense els
aparells
tecnològics que tenim ara.
Tampoc no penso que ens agradi estudiar com ho feien abans, és a dir,
aprendre's molts espectes de
memòria.
BIEL MASOT
6è Primària
Es molt interesant i es nota que els teus pares o els teus padrins t'han ajudat una mica com per a saber lo de la tecnologia i que estudiavent diferent a mi també la mare a vegades també m'explica el que feien abans al seu col·legit quan anava a les monges
ResponElimina