LA VINYET VOL CANVIAR EL MÓN

Hi havia una vegada una nena que es deia Vinyet i que volia ajudar als pobres i que deia que quan seria gran inventaria un invent robòtic que donés menjar i un xip que controlés una sèrie de constants biomèdiques. La Vinyet va complir el que va dir quan era petita; va inventar un aparell que donava menjar als pobres i un xip. Aquest aparell es col·locava a la pell de una persona i evitava les malalties. L’alimentador donava aliments i begudes, només  clicant un botó i sortia el menjar per un forat.

La Vinyet va anar a l’ajuntament per demanar permís per penjar uns castells, que anunciaven els seus invents. Als cartells hi posava: “Si ets pobre i vols tenir els mateixos drets que et mereixes (menjar i salut) vine al carrer Sant Miquel de Jyao, (  Jyao es una ciutat de 5 milions d’habitants) el dia 28 de gener a les 4 de la tarda”.

Al dia següent una gent molt influent de la ciutat van veure els cartells i es van anar a queixar a l’ajuntament. Allí els van dir que tenien permís per penjar aquests cartells. Ells deien que amb aquests invents només aconseguirien que cada vegada hi haguessin més pobres a la ciutat. Van ordenar que els traguessin, si no volien que passés la situació explicada.

Així va ser, al dia següent ja no hi havia cap cartell. Tot i no haver cartells, per si de cas, l’ajuntament va enviar un correu electrònic a la població on es deia que es cancel·lava l’acte fet per la Vinyet.

Ningú va anar a l’acte fet per la Vinyet, perquè l’ajuntament havia enviat aquella carta, que no havia escrit la Vinyet, on es deia que es cancel·lava l’acte. La noia es va disgustar perquè ningú hi va anar. Al dia següent un ric va veure molts cartells iguals que els de la Vinyet a les escombraries i els va llegir i va veure que la intenció de la noia era molt bona i no entenia perquè al final s’havia cancel·lat l’acte. Aleshores, va trucar al telèfon que sortia al cartell. La Vinyet es va sorprendre molt amb el que li va dir aquell ric misteriós. La nostra protagonista del conte va anar a l’ajuntament a preguntar el que havia passat amb els cartells i que era aquella carta que no havia escrit ella i que deia que es cancel·lava l’acte. L’alcaldessa al final li va dir tota la veritat. Li va explicar perquè ho havia fet i la Vinyet li va dir que no es tenia de preocupar per això perquè donaria una màquina d’aliments i els xips que calguessin a cada país per als pobres.

Des de l’ajuntament la Vinyet i el Joan (el ric) van fer un pregó dient “si ets pobre i vols un xip i aliments vine a l’ajuntament i allí te’ls donarem.

Al final al món ja hi van haver menys pobres gràcies a la Vinyet.

                                                            Angel, Yasmina, Ona i Josep