De vegades, els himnes,
són per aquells que ja han mort.
Aquí, nosaltres,
vivim encara al nostre destí.
I mirem com juguem
al parxís.
Avancen les fitxes,
per moltes que se'n mengin.
Salten qual cavall i, ràpids,
es mengen a les altres.
Sacrifiquem la fitxa endarrerida,
i ja quasi perduts,
arribem a la meta.
Que les fitxes aguanten fort,
però segur que n'hi haurà alguna,
que acabarà caient.