Necesitaba aquellas llaves, hacia un buen rato que las buscaba en los rincones de la pista, canastas de baloncesto........
Al final las encontré detrás de la portería de fútbol.
Tenia que abrir la puerta porque mi padre venia de trabajar. Lo tenía que hacer o si no me castigaría sin salir durante una semana.
Finalmente le puede abrir a tiempo, no me castigó, al revés me felicitó.
Jose Navarlaz
Després de caminar tot el dia, vaig arribar a un jardí, no tenia flors, tenia ampolles d'aigua.
Em vaig estranyar molt, jo mai havia vist un jardí així de diferent.
Vaig tenir molta sort, perquè a qui no li agrada beure aigua després de caminar tot el dia?.
Seguidament li vaig anar a dir a la meva amiga Vanessa. Però quan vaig tornar amb la Vanessa....
Havia desaparegut el jardí!. La Vanessa es va enfadar, ella es pensava que li havia dit una mentida.
Quan ella va marxar, el jardí ja va aparèixer.
Vaig pensar que només jo el podia veure.
Mar Canchal
Un sábado, mi amigo Xavier, me dejó las llaves de su casa, para que le regara las plantas.
El se había ido a la playa de Cambrils.
Ese día cuando quería ir a su casa no encontré las llaves. ¿ Que podría haber pasado ?, por un momento me asusté, ¿ que le diría a Xavier cuando volviera?.
Las busqué por todos los rincones de la casa, pero no estaban.
Por un momento pensé, y se me encendió una bombilla encima de la cabeza y se me ocurrió que podría llamar a mi amiga Cristina.
Cuando llegó empezamos a buscar, pero no las encontramos. Entonces, Cristina me dijo si le podía dar un caramelo, después me puse la mano en el bolsillo y ….... ¡ Allí estaban las llaves !.
Cuando llego Xavier de la playa me preguntó.
¿ Me has regado las plantas ?. Yo le dije que sí y le di sus llaves, y él me dio las gracias.
Mar Canchal
Un matí, un padrí va sortir de casa a fer un tomb per estirar les cames.
Va passar per la vora d'una cascada, el padrí no havia vist mai una cascada així, aquella no era normal.
El padrí mentre estava caminant no es va adonar que al terra hi havia una pedra,ni molt gran, ni molt petita. Però el padrí na caure i no va caure al terra, va caure a l'aigua. Ell no sabia nedar,va tenir molta sort perquè just en aquell moment va caure un branca d'un arbre. El padrí es va agafar a la branca i així va arribar a la voreta de la cascada agafat a la branca.
Aquest padrí va tenir molta sort per poc no ho compta.
Mar Canchal
El dia de l'aniversari de la meva cosina el vam celebrar al parc. La meva mare li va regalar un follet
però no un follet de veritat sinó un de peluix
Aquell follet era gros,gruixut i molt bonic. Després la nena és va trobar un follet que parlava,el follet estava trist perquè no tenia amics.
La nena li va donar una fulla que feia molt bona olor i a mes a mes era màgica,llavors el follet va demanar un desig.
Al final,el desig del follet es va complir. Llavors es va posar molt content. Quan la nena va arribar a casa va agafar el follet i és va recordar que era el seu aniversari.
Alba Leiva
A Educació Física fem jocs d'esports però el que m'agrada més és que ens ho passem molt bé.
Sergi Ticó
