Visites:

dimecres, 10 de desembre del 2014

EL SERGI IEL RATOLÍ




EL SERGI IEL RATOLÍ
Hi havia una vegada un nen que es deia Sergi i vivia amb una família molt rica. Al Sergi li agradava molt jugar a futbol. L’animal que li agradava més era un ratolí. Un dia es va trobar amb un ratolí mentre estava jugant al camp de futbol amb els seus amics. El ratolí era marró i bufó i se’l va quedar.
Més tard, el va ficar en un pot que es va trobar als bancs del camp de futbol i se’n va anar al parc amb els amics que el seguien. Al parc el va treure del pot perquè pogués respirar i el ratolí va fer un vot i va marxar corrents. Llavors, el Sergi, anava darrera seu intentant agafar-lo, però el ratolí va entrar per una porta que estava oberta i com que era llest la va tancar.
Des d’aquest dia, el Sergi sempre va recordar aquell ratolí.

SERGI RAYA

dimarts, 9 de desembre del 2014

ELS NOSTRES PARES FEIEN EL MATEIX QUE NOSALTRES?


Abans els nostres pares no tenien la mateixa tecnologia com ara nosaltres, tampoc tenien la mateixa tècnica de estudi. Creieu que feien el mateix que nosaltres?

A l'època dels nostres pares a les empreses no hi havien tantes màquines i a la majoria de feines es feien a mà. No tenien ni ordenadors ni mòvils però si tenien telèfon fix per a poder-se comunicar. La tècnica d'estudi era diferent perquè la informació no la tenien tant a l'abast com ara nosaltres ho podem buscar per internet.

Els seus pares es ha dir els nostres avis els ajudaven a estudiar. Treballs a les empreses era més cansat que ara ja que tot ho feien manual. Quan van començar a treballar era per aportar beneficis a ells i a la família.


 DAVID RODRIGUEZ MATEO
6è DE PRIMÀRIA

ELS NOSTRES PARES



ELS NOSTRES PARES

Els nostres pares feien les mateixes coses que nosaltres, encara que tenien maneres diferents de fer-les. Què feien o què tenien quan eren petits diferent que nosaltres?
Al cap de setmana els nostres pares no feien festa com nosaltres treballaven  ajudant als seus pares. Els dies de cada dia jugaven al carrer al sortir de l’escola.
Estudiaven memoritzant  tots  els  conceptes que els  hi ensenyaven a l’escola.
Ells no tenien aparells tecnològics com ara tenim: Les tablets, els ordinadors i consoles. De televisió si que en tenien, però és veia amb blanc i negre, i no tenia tants canals com ara a l’actualitat.
Els pares a la seva època, treballaven i jugaven com nosaltres. Menys el cap de setmana que ajudaven als seus pares. Crec que en aquest treball, aprenem conceptes nous sobre els  pares.

Albert Alsina 




ELS MEUS PARES


              ELS MEUS PARES

Quan els nostres pares eren petits, la seva vida era diferent.
Estudiaven diferent i la seva tecnologia no era tan avançada com la d'ara.
Quan a l'escola no entenien una paraula, no la podien buscar a l'ordinador
i l'havien de buscar al diccionari i tardaven més estona.

I a l'escola, quan es portaven malament, els castigaven fora de classe, de
 genolls al terra o els pegaven amb un regle als dits. També els hi feien
 estudiar la majoria de coses de memòria, com tots els reis d'Espanya de la   
història.
Després de l'escola, jugaven , però a jocs molt diferents dels que juguem
 ara. Per exemple, abans els nens i nenes jugaven molt a saltar a corda,
 però ara no s'hi juga gaire.
Sempre jugaven a fora al carrer.
Tampoc no hi havia gaires electrodomèstics com: el mòbil tàctil, el
 rentavaixella ... Però de televisió en tenien, encara que amb dos canals: el
de notícies i el de dibuixos. També, la tele es veia amb blanc i negre.

Jo crec que els nens d'avui en dia no sobreviuriem gaire sense els aparells
tecnològics que tenim ara.
Tampoc no penso que ens agradi estudiar com ho feien abans, és a dir,
 aprendre's molts espectes de memòria.

BIEL MASOT
6è Primària


dijous, 4 de desembre del 2014

L'ILLA DE CANÀRIES

Entre les illes Canàries, hi ha  una illa molt gran. Aquesta illa està rodejada d'un mar grandiós. Al fons de l'illa hi ha pocs núvols. A la primera part esquerra de l'illa és on es reflexa el sol i el punt més alt, és un arbre.

La segona part dreta de l'illa està plena de i es reflexa amb l'ombra.Tota l'illa està coberta de petites pedres rodones.

Gerard Civit 5è

UN PAISATGE A ITÀLIA



Aquest paisatge és a Itàlia, és un lloc tranquil i bonic.
Al cel hi ha núvols i és un cel blau.
També hi ha un petit turó de roques i pedres, a dalt també hi ha arbres de totes les maneres:
alts i petits.
El turó està cobert per un llac immens i preciós i molt bonic.
Jo crec que és un lloc ideal per acampar una setmana, a passar un dia o fins i tot una setmana.


Maria Bellet Termens
5è primària

EL MAR



Aquest paisatge és a l'estiu, a Barcelona. Hi ha un cel de color turquesa, acompanyat d'uns núvols de color blanc. També hi ha un penya-segat al fons, que és ple d'arbres. Llavors al davant hi ha un penya-segat més gran on hi han un munt d'arbres tambè hi ha un mar de color blau marí on et podríes banyar. l'olor és fantàstica perquè hi han plantes que fan oloreta.


Bianca Maria Bujor 
Nivell: 5è de primària



dimecres, 3 de desembre del 2014

PEP ALBANELL I TORTADES

Pep Albanell i Tortades va néixer a Vic el 25 de desembre de 1945.  Quan ell tenia quatre anys els seus pares es van traslladar a la Seu d’Urgell. Li va costar adaptar-se a aquell nou ambient, mentrestant, vivia envoltat de la imaginació i fantasia. Era un apassionat de la lectura i també de les històries que li explicava la seva àvia.

Els seus primers relats els va fer tot just quan tenia dotze anys; molts eren sobre nàufrags. Després en va escriure de romanços i amor.
 Va anar a estudiar periodisme a Madrid. Després a Barcelona va fer filosofia i lletres. Va començar a treballar en alguns diaris però, també buscava el temps per la seva passió, escriure. Al 1972 va començar a publicar. Quan portava ja tres o quatre llibres; el seu amic Carles Senpau va convèncer-lo perquè publiques per a joves i nens. Llavors va escriure més de 80  llibres. El seu primer llibre va ser “La Guia Fantàstica” que va signar amb el pseudònim de Joles Sennell ( JOsep albaNELL i carLES SENpau).

Pep Albanell forma part de la associació de Ofèlia Dracs on ha publicat 6 llibres. Ha escrit articles a Cavall Fort i a altres revistes, guions de teatre i ràdio...
 Durant tot aquest temps ha rebut nombrosos premis com:

-  Premi Víctor Català l’any 1972 pel llibre Les parets de l’insomni.
- Premi Josep Maria Folch i Torres l’any1980 per Pantacràs Xinxolaina.

-  Premi Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil, l’any 1990 pel llibre La rosa de Sant Jordi.

Maria Codina i Maria Camps                                     6è de Primària

dilluns, 24 de novembre del 2014

EL TENNIS

Hem fet un mapa conceptual a sobre al tennis a expressió escrita. Espero que us agradi.


Maria Camps Pallàs 
6è de primària

divendres, 21 de novembre del 2014

DESCRIVIM UN PAISATGE URBÀ

Ja podeu llegir tres de les nostres descripcions d'aquest paisatge:
Font: http://www.appstonic.com/


Pertany a Barcelona. És un paisatge urbà. Les edificacions són denses i la vegetació escassa.
La imatge està presa des de la terrassa del Parc Güell, dissenyat per Antoni Gaudí. On els edificis estan construïts amb la tècnica del trencadís.
En  segon terme hi ha blocs de pisos alts, entremig d'ells podem veure la Sagrada Família en construcció. Més endarrere podem veure les Torres Mapfre.
Al fons hi ha el mar. La línia de l'horitzó del mar s'ajunta amb un cel blau amb pocs núvols.
En aquesta imatge queda contrastada la part més antiga i moderna de Barcelona. També podem veure diferents tipus d'edificacions de diferents èpoques.
Judit Balagué Brufau 
5è de Primària

En  aquest paisatge de Barcelona hi ha cases precioses sobretot les dos primeres , són molt artístiques i pertanyen  a el Parc Güell. Aquestes cases tenen un mur al davant i unes gegantesques palmeres al darrera. Al mig del paisatge hi ha moltíssims edificis on hi viuen gent, també hi ha alguna empresa en aquesta zona. Al cel hi ha molts pocs núvols i els pocs que hi ha estan més o menys al fons d'aquest paisatge. Darrera d'aquests pocs núvols hi  ha el mar situat al fons de tot el paisatge. Aquest mar està ple de gent gràcies a que és estiu a Barcelona i a la resta de Catalunya. Això fa que la gent es vagi a banyar a el mar.
Arnau Torres Solé   
5è de Primària

En aquest paisatge, al fons hi ha un mar de color blavós. Totes les cases d'aquell poble estan apretadetes. Si t'hi fixes hi ha bastanta gent i molts cotxes.
Totes les cases són altíssimes i tenen moltes finestres. Pels voltants de la ciutat hi ha algunes palmeres, pins i molta altra vegetació. Tota la ciutat està plena d'olor de motor de cotxe. 
Les dues cases del davant tenen unes finestres quadradetes  i tenen una façana amb motllura. Els seus sostres tenen forma d'agulla amb molts colors diferents.
Èric Pedrós Ginestà

5è Primària



DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE


A Suïssa, a l'estiu, hi havia un paisatge que tenia molta zona verda. Al darrere hi ha muntanyes molt altes i als cims és on hi ha neu. En el paisatge hi ha un poble on hi viuen poques persones i poques cases. El cel és blau, hi ha núvols blancs i en el poble hi ha una església de color blanc. Els turons estan coberts d'arbres, gespa i arbustos. A l'hivern les muntanyes estara plenes de neu i tota la zona verda estarà plena de neu. Com que al poble hi ha poques persones a la església hi deu haver pocs bancs.

Gerard Civit 
5è de Primària




Tot aquest paisatge és de color verd perquè hi ha molta herba. Hi ha muntanyes amb neu i també hi ha arbres alts perquè hi plou molt. Aquests arbres estan per l'esquerra i per la dreta.

Al mig del paisatge hi ha poques cases perquè no hi ha bastanta gent.


Josefa Navarlaz Buñales 

5è primària

dimecres, 19 de novembre del 2014

ELS RATOLINS VALENTS I L'OBRE PUDODEPEUS

Hi havia una vegada en un país molt llunyà, dos ratolins que vivien en un castell i que es deien Loló  i Lulú.
Un dia va arribar al castell l’ogre Pudodepeus. Tothom es va desmaiar al ensumar aquella pudor tan forta. Tothom menys els dos ratolins, que estaven acostumats a menjar formatges amb pudor de peus, com el  Roquefort.
En Loló i la Lulú van pensar un pla  per alliberar a tots els habitants del castell, d’aquell ogre tan dolent que ho destrossava tot.
Van anar al rebost a buscar salsitxes podrides i les van lligar amb una corda. L’ogre en sentir l’olor,  li va entrar molta gana,  i va perseguir les salsitxes fins al fossat del castell, on els ratolins havien abocat gel i xampú a l’aigua.
L’ogre va ensopegar amb la corda, va caure a dins del fossat i va quedar més net que una patena.
Com que ja no feia pudor, tots els habitants del castell es van despertar i els soldats van empresonar a l’ogre.
Els ratolins van ser condecorats, els hi van fer un palau, es van casar, van tenir molts fillets i van ser feliços per sempre.
I conte contat, aquest conte ja està explicat, aplaudiu si us ha agradat i sinó mengeu pa torrat.

Alumnes de segon practicant pel concurs.

dimarts, 18 de novembre del 2014

HALLOWEEN


Us presento aquest  mapa conceptual sobre Halloween. Espero que us agradi.


Cliqueu a la imatge per veure-la gran.

 Josep Castellana

dilluns, 17 de novembre del 2014

DESITJOS ESBOJARRATS



Si pogués demanar tres desitjos demanaria: ser jugador de futbol professional perquè m’apassiona aquest esport i voldria jugar-hi per tot el món.
   El segon és ser un detectiu que ho esbrinés tot, per resoldre tots els misteris i perquè em sembla molt divertit.
   L’últim desig és tindre raigs X per poder veure a través  de tot, per exemple: veure el regal d’aniversari de dins de la capsa...
   Aquests són els meus tres desitjos.


                                        Albert Laborda Cots
                                        6è de primària

dimarts, 11 de novembre del 2014

UNA FAULA

Aquí teniu dos animals ben eixerits per protagonitzar una faula...
Font: http://escolaannacris.wordpress.com/tag/esquirol/
Font: http://adolescents.naciodigital.cat/noticia/12137/vols/saber/edat/real/teu/gos/expliquem/aqui

Ben aviat podreu llegir les faules escrites pels nens i nenes de 4t... Seran fantàstiques...segur!!!

dilluns, 10 de novembre del 2014

"CUENTOS DE NAVIDAD”
Hola, sóc la Irene Masot de 4t curs.
He regalat aquest conte perquè el dilluns dia 20 d’octubre va ser el meu Sant. Espero que el meu conte agradi molt.
El seu títol es Cuentos de Navidad, està escrit en castellà i té contes i cançons.

Petons

Irene Masot 4t 

 

"LA PLATJA DE PURPURINA”

Hola, sóc la Laia Mesa de 4t i he regalat un llibre per l'escola el dia del meu aniversari.

Aquest llibre és del grup “Secret Kingdom”, que és un club de tres nenes: la Paula, la Rita i l'Abril que viuen moltes aventures màgiques.
En aquesta aventura, durant la nit de Sant Joan, han de salvar la pols de purpurina perquè no s'acabi la màgia.

El recomano pel sentiment d'amistat que hi ha entre les protagonistes i per les divertides aventures.

Laia Mesa 4t


divendres, 7 de novembre del 2014

UN ESPLÉNDIDO CHALET

La semana pasada mi familia y yo nos fuimos a vivir en un chalet de Miralcamp. Nos mudamos al chalet porqué la casa que teníamos era vieja. Tenía una piscina alucinante, era muy grande. Primero lo miramos por dentro y después nos fuimos a comer churros. Más tarde, cuando volvimos al chalet, todos nos fuimos a colgar las chaquetas al perchero y a ponernos el bañador. Para acabar el día, nos echamos un chapuzón en la piscina.

Abril Segura

dimarts, 4 de novembre del 2014

LA MEVA CARTA

Divendres, 31 d'octubre de 2014
Hola Senyor Jordi!
Com estàs? Espero que estiguis bé, jo estic molt content perquè vam anar a la Manreana. Ens ho vam passar pipa!!!!
Vam pujar a cavall, vam tocar un porc.
La tornada amb autocar va ser fantàstica.
Adéu i molts petons
Ens veiem demà a l'escola.

Ian Martínez
3r de Primària

dimarts, 28 d’octubre del 2014

ESCRIVIM UNA CARTA...ALS PARES I MARES.

Els alumnes de tercer hem escrit una carta als pares i mares.
Us deixem el text de la carta:

Dimarts 28 d'octubre de 2014
Hola pares i mares,
Tots els alumnes de l'escola anirem d'excursió, a la Manreana de Juneda, el dijous, dia 30 d'octubre. Els nens i nenes de tercer tenim moltes ganes d'anar-hi. Nosaltres aprendrem coses dels cavalls i dels animals de la granja. Ens ho passarem molt i molt bé celebrant la Castanyada.
Molts petons i abraçades,
Els alumnes de tercer

dilluns, 27 d’octubre del 2014


LA RATA I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada un ratolí que tocava la maraca que es va fer molt amic d'una rata que tocava la guitarra. Els dos amics somiaven en ser famosos cada dia sense parar. La rata i el ratolí van fer un concert junts el dia 23 d'octubre. Quina il·lusió!!! Quan el van fer, la gent es va quedar amb un pam de nas, perquè veure una rata i un ratolí cantant...
Al final, van aconseguir que els seus somnis es fessin realitat !!!
Ara ja són famosos, quina sort que han tingut!!! S'han fet rics i reparteixen els diners entre les dues famílies. Són feliços i mengen anissos.

Brigitte
4t

LA FAMÍLIA NOMBROSA

Havia una vegada una família de quatre fills, que anaven a la muntanya a fer una excursió. La nena petita va caure perquè va xocar contra una roca que tallava i es va fer molt mal al genoll. Després, van anar al metge i li van cosir perquè tenia l'os fora de lloc.
Al final, no van poder fer l'excursió i van tornar cap a casa.


Selena Bellver
4t

dijous, 23 d’octubre del 2014

EL TRENCACLOSQUES

Un dia de principis d'hivern, una mare li va comprar un trencaclosques al seu fill i un comptaquilòmetres nou per ella, en una botiga que hi havia en un gratacel.
El nen va estar molts dies per a fer el trencaclosques, llavors, quan el va acabar, el van penjar a la paret de la vora del rentavaixelles. Va quedar fantàstic!!!

Pau Tribó
4t

DESCRIVIM UN PAISATGE- 2a part


A Suïssa, a l'estiu, hi havia un paisatge que tenia molta zona verda. Al darrere hi ha muntanyes molt altes i als cims és on hi ha neu. En el paisatge hi ha un poble on hi viuen poques persones i poques cases. El cel és blau, hi ha núvols blancs i en el poble hi ha una església de color blanc. Els turons estan coberts d'arbres, gespa i arbustos. A l'hivern les muntanyes estara plenes de neu i tota la zona verda estarà plena de neu. Com que al poble hi ha poques persones a la església hi deu haver pocs bancs.

Gerard Civit 
5è de Primària




Tot aquest paisatge és de color verd perquè hi ha molta herba. Hi ha muntanyes amb neu i també hi ha arbres alts perquè hi plou molt. Aquests arbres estan per l'esquerra i per la dreta.
Al mig del paisatge hi ha poques cases perquè no hi ha bastanta gent.



Josefa Navarlaz Buñales 
5è primària