Un matí, un padrí va sortir de casa a fer un tomb per estirar les cames.
Va passar per la vora d'una cascada, el padrí no havia vist mai una cascada així, aquella no era normal.
El padrí mentre estava caminant no es va adonar que al terra hi havia una pedra,ni molt gran, ni molt petita. Però el padrí na caure i no va caure al terra, va caure a l'aigua. Ell no sabia nedar,va tenir molta sort perquè just en aquell moment va caure un branca d'un arbre. El padrí es va agafar a la branca i així va arribar a la voreta de la cascada agafat a la branca.
Aquest padrí va tenir molta sort per poc no ho compta.
Mar Canchal
I tant que va tenir sort aquest padrí!
ResponEliminaBona història, Mar!
gràcies senyoreta
ResponElimina