Després de caminar tot el dia, vaig arribar a un jardí, no tenia flors, tenia ampolles d'aigua.
Em vaig estranyar molt, jo mai havia vist un jardí així de diferent.
Vaig tenir molta sort, perquè a qui no li agrada beure aigua després de caminar tot el dia?.
Seguidament li vaig anar a dir a la meva amiga Vanessa. Però quan vaig tornar amb la Vanessa....
Havia desaparegut el jardí!. La Vanessa es va enfadar, ella es pensava que li havia dit una mentida.
Quan ella va marxar, el jardí ja va aparèixer.
Vaig pensar que només jo el podia veure.
Mar Canchal
Felicitats, Mar.
ResponEliminaQuè boniques són les coses que només podem veure nosaltres, oi?
És interessant la idea d'un jardí que només podem veure nosaltres! Però també ho és el fet de compartir amb els altres el que ens agrada. Suposo que per això vas anar buscar la Vanessa, oi?
ResponEliminaFelicitats Mar!
si senyoretes teniu rao
ResponEliminaMar aquesta istoria ma adradat molt felisitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponElimina