La meva àvia ja no està.
Perquè està morta,
Va morir de càncer,
El dia 12 de Febrer de 1996.
Jo a la meva avia l’enyoro molt,
Perquè m’agradaria conèixer-la
I que hem llegís llibres per dormir.
Vaig veure les seves fotografies
I em vaig posar a plorar,
Perquè la trobo molt a faltar.
M’agradaria que la meva avia estigues amb mi.
Alba leiva
molt bonica Alba Leiva m'agradat molt
ResponEliminafeliçitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡MOLT BÉ ALBA LEIVAR m'agradat molt perquè es molt bonica!!!
ResponEliminafelicitats.
Alba, el tema que has escollit és preciós!És molt important la figura de l'avi i l'àvia. De vegades, ens fan de pares i això s'ha de valorar. No ho creieu? Un petó a tots els avis i avies de l'escola.
ResponEliminaLa teva àvia estaria molt orgullosa de tu!
ResponEliminaFelicitats per la poesia, Alba!
Alba molt bonica t'acompanyo al sentiment a mi tambe sem va morirel padri felicitats per la poesia
ResponElimina