Quant et miro,
sento algo molt fort,
però no puc
mirar-te a la cara,
em sento rara.
Quan penso amb tu,
en la meva finestra,
recordo aquells moments
què vaig passar ,
junt amb tu.
I es què passi,
el què passi
no puc oblidar-te.
Penso en tu cada nit,
m'agradaria abraçar-te
i el què sento per tu
explicar-te.
No puc oblidar-te
ni tampoc deixar
de recordar-te
marxa del meu cap.
Sense tu no puc viure,
peró al meu costat
no et vull.
Somnio que et marxes,
i deixo d'estimar-te
m'agradaria que es fes realitat
i al despertar
deixar-te d'estimar.
Belén Buñales
Belén m'agradat molt la teva poesia feliçitats continua aixì
ResponEliminaaixì es diu lorena continua aixì
EliminaBelén m'agradat molt la poesia,
ResponEliminaPerquè diu moltes coses interesant d'amor
continua aixì
Quin poema més romàntic, Belén!!!
ResponEliminaPerò recordo que a qui més has d'estimar és a tu!!
Felicitats
M'adgradat molt Belén que romàntica
ResponElimina