Visites:

dilluns, 13 de febrer de 2012

SEMPRE SERÀS TU

Quant et miro,
sento algo molt fort,
però no puc
mirar-te a la cara,
em sento rara.

Quan penso amb tu,
en la meva finestra,
recordo aquells moments
què vaig passar ,
junt amb tu.

I es què passi,
el què passi
no puc oblidar-te.

Penso en tu cada nit,
m'agradaria abraçar-te
i el què sento per tu
explicar-te.

No puc oblidar-te
ni tampoc deixar
de recordar-te
marxa del meu cap.

Sense tu no puc viure,
peró al meu costat
no et vull.

Somnio que et marxes,
i deixo d'estimar-te
m'agradaria que es fes realitat
i al despertar
deixar-te d'estimar.

Belén Buñales

5 comentaris:

  1. Belén m'agradat molt la teva poesia feliçitats continua aixì

    ResponElimina
    Respostes
    1. aixì es diu lorena continua aixì

      Elimina
  2. Belén m'agradat molt la poesia,
    Perquè diu moltes coses interesant d'amor
    continua aixì

    ResponElimina
  3. Quin poema més romàntic, Belén!!!
    Però recordo que a qui més has d'estimar és a tu!!

    Felicitats

    ResponElimina
  4. M'adgradat molt Belén que romàntica

    ResponElimina